BdT 293.21 — Bel m’es quan la fueill’altana
«Bel m’es quan la fueill’altana» di Marcabru (BdT 293.21): testo completo, 48 versi con annotazione sintattica e bibliografia di riferimento.
Marcabru — BdT 293.21
- Bel m’es quan la fueill’altana
- el aut ra[m] branquilla
- e·l rossinholet s’afana
- desotz la ramilla,
- que·l blacx frim e la luguana
- del chant que grazilla.
- Quecx auzels ques a votz sana
- del cantar s’atilla,
- et esforsa s’en la rana
- lonc la fontainilla,
- e·l chavans ab sa chavana,
- s’als non pot, grondilla.
- Sesta creatura vana
- d’amor s’apareilla;
- lor jois sec la via plana
- e·l nostre bruzilla,
- quar nos, qui plus pot, enguana,
- per c’usquex buzilla.
- Volpils lengua–traversana
- qu’a lairo conseilla,
- ab sa mensonia bauzana
- dezert ez essilla,
- per so c’amors segurana
- no truep ses roïlla.
- Jovens feuneia e trafana
- e donar besilla;
- saubud’es cauza sertana
- que valors gandilla,
- e malvestatz vai sobran’a
- la maire e la filla.
- D’azena e de bausana
- moc esta quereilla –
- de lonh moc e de lonh grana
- sesta meravilla:
- quaus es plus fera e plus cana
- tro en la frondilla?
- Peger es que galiana
- amor qu’e gues pilla;
- cruels, cozens e baiana,
- calens e frezilla,
- quar mol, trepej’es afana
- selui cui estrilla.
- Sist falsa gen crestiana
- qu’en crim pec fremilla
- a la fi ves Corrosana
- vira l’escobilla,
- que·l baptismes de Jordan a
- lur notz e·ls perilla.