TROBADORICA · El proyecto · Léxico · Sintaxis · Trovadores · Textos · Bibliografía
BdT 389.15 — Er quant s’embla·l foill del fraisse
«Er quant s’embla·l foill del fraisse» de Raimbaut d'Aurenga (BdT 389.15): texto completo, 59 versos con anotación sintáctica y bibliografía de referencia.
Raimbaut d'Aurenga — BdT 389.15
Er quant s’embla·l foill del fraisse e·l ram s’entressecon pel som (que per la rusca no·i poja la dolz’umors de la saba) e·ill aucel son de cisclar mut pel freit que par que·ls destrenga — mas ges per aitant no·m remut que·l cor no·m traia fait de drut. Qu’eu reverdisc et engraisse quan tot’altr’alegresa rom; e si tot mos gauz s’enoja a tal c’a prezen non gaba, ges per tant non es remanzut qu’ab lei de cui teing Aurenga no·m aian tan mei prec valgut qu’ab si m’a baizan retengut. Per qu’eu lau qu’us quecs s’en laisse, pos malgrat lor n’ai mai del nom; qu’er ges neus ni vens ni ploja — si sa grans merces m’acaba mon car desir qu’ai tan volgut — no·m pot tolre, ni lauzenga, l’amor que·i mes ab gran vertut Deus, quant m’ac asi elegut. Ha domna! si ja·m biaisse ves vos, ni pren vouta ni tom adoncs si’ eu pres en boja! Si ja tan mos cors mescaba, qu’al meu tort me virez l’escut! E cofonda Deus la lenga que diz a frau ni a saubut re per qu’amdui siam perdut! Qu’eu non voill que de nos baisse l’Amors, que ges del dart del plom no·ns feri (ans sai que voja de nos tot mal et arraba): qu’anc no tant — deu esser crezut — doas res — qui que s’en fenga — no·s ameron — si Deus m’ajut — cum nos fam e farem canut. Ai, dona! quar tan m’abaisse que no·us vey lay on essems fom, no creyatz que mot no·m coja; mas per dig d’una sillaba er mantenen reconogut tot so qu’az Amor covenga: per qu’ieu del ben qu’en agr’ agut sai e crey qu’ieu n’ai molt perdut. E ja trobaire no s’eslaisse: qu’anc pos Adams manget del pom no valc — si tot quex s’enbroja — lo seus trobars una raba ves lo meu que m’a erebut; ni taing q’us tan aut s’en prenga, — qu’eu ai trobat e cossegut lo miels d’amor tant l’ai quesut. E, qui m’en desmen, tost prenga lo bran e la lans’ e l’escut, q’eu l’en rendrai mort e vencut.