BdT 293.15 — Cortesamen vuoill comensar
«Cortesamen vuoill comensar» de Marcabru (BdT 293.15): texto completo, 42 versos con anotación sintáctica y bibliografía de referencia.
Marcabru — BdT 293.15
- Cortesamen vuoill comensar
- un vers, si es qi l’escoutar;
- e pos tant m’en sui entremes,
- veirai si·l poirai afinar,
- q’era voill mon chan esmerar,
- e dirai vos de mantas res.
- Assaz pot hom vilaneiar
- qi cortesia vol blasmar;
- qe·l plus savis e·l meils apres
- no·n sap tantas dire ni far
- c’om no·n li puosca enseignar
- petit o pro, tals hora es.
- De cortesia·is pot vanar
- qui ben sap mesura esgardar;
- e qui tot vol auzir cant es
- ni tot qant ve cuida amassar,
- lo tot l’es ops amesurar,
- o ja no sera trop cortes.
- Mesura es en gent parlar
- e cortesia es d’amar;
- et qui no vol esser mespres
- de tota vilania·is gar,
- d’escarnir e de foleiar,
- puois sera savis, ab que·ill pes.
- C’aissi pot savis hom regnar
- e bona dompna meillurar;
- mas cella q’en pren dos o tres
- e per un no si vol fiar –
- be·n deu sos prez asordeiar
- e sa valors a chascu mes.
- Aitals amors fai a prezar
- que si mezeissa ten en car;
- e s’ieu en dic nuill vilanes
- per lleis, que m’o teingn’a amar;
- be·ill lauzi fassa·m pro musar,
- qu’eu n’aurai so qe·m n’es promes.
- Lo vers e·l son voill enviar
- a·n Jaufre Rudel oltramar,
- e voill que l’aion li Frances
- per lor coratges alegrar,
- que Dieus lor o pot perdonar,
- o sia peccaz o merces.