BdT 389.4 — Al prim qe·il timi sorz en sus
«Al prim qe·il timi sorz en sus» de Raimbaut d'Aurenga (BdT 389.4): text complet, 35 versos amb anotació sintàctica i bibliografia de referència.
Raimbaut d'Aurenga — BdT 389.4
- Al prim qe·il timi sorz en sus
- e pel cim prim fueill del branquill,
- s’agues raizon, feir’ un bon vers;
- mas ma dona no vol q’eu chan
- mais de leis, ni·l ven a talan;
- e chanz si d’amor non es faig
- no val plus com ses domna amars.
- Com a lei non platz, no·n dic plus.
- Sens es tot ab que m’ames ill!
- E, per Dieu, si es ben envers
- qe non auz chantar derenan
- de lei vas cui sui voitz d’enjan
- e cels cui pietz voil — fers, estraig! —
- er donc oimais voigz mos chantars.
- Faiziro·l segle de mon us,
- lauzengier fals de faig volpill!
- Ai! cant n’auran ja d’amors ters
- ab lur chau parlar devinan!
- Per lur ditz van domnas duptan
- e an mortz drutz ses colp atraig
- soven per lur fals devinars.
- C’ant cist fait mil malvatz per us;
- chamjan de solatz en perilh,
- qe dizon de tort en travers
- de cel qe lur er en semblan:
- “Domn’ es vers q’ieu entenda tan ...”
- Que·il domna cuig’ en tot trasaig
- qe sos amics l’aia espars.
- Rics hom torna tost en raus
- can sufre c’om se meravill
- qe non s’aussa, mai s’en fait fers
- de cels que·i venon cortejan.
- Ges non an colpa cil qu’o fan;
- qe·l segnier n’es de tot forfaig
- a cui en coven castiars.