BdT 389.27 — Entre gel e vent e fanc
«Entre gel e vent e fanc» de Raimbaut d'Aurenga (BdT 389.27): text complet, 61 versos amb anotació sintàctica i bibliografia de referència.
Raimbaut d'Aurenga — BdT 389.27
- Entre gel e vent e fanc
- e giscl’ e gibr’ e tempesta
- e·l braus pensars que·m turmenta
- de ma bella dompna genta
- m’an si mon cor vout en pantais
- c’ar vauc dretz e sempre biais;
- cen ves sui lo jorn trist e gais.
- E ges tres deniers no·m planc
- l’ivern, anz m’o tenc a festa
- — ves c’ai voluntat dolenta —.
- Car de mi donz la plus genta,
- pos saup qu’en trop·amar nos trais
- cel’amors que·m sol tener frais,
- o·l plaira que m’ai’ o que·m lais.
- Dompn’ ab cor cortes e franc,
- ar m’es pujat en la testa
- que sapcha que·us n’atalenta.
- Ai! Douza res car’ e genta!
- Per Dieu, no·s fraingna nostre jais!
- Sol remembre vos del douz bais!
- Ar o laissarai, s’ie·n dic mais.
- Que sempre·m tornon l’oil blanc,
- e·l cors, qu’est esglai mi presta,
- fail tro c’om la cara·m venta
- can mi soven, dompna genta,
- com era nostre jois verais
- tro lauzengiers crois e savais
- nos loigneron ab lor fals brais.
- Lauzengier, ren non vos tanc!
- Qu’eu non sui d’aquella gesta,
- s’anc fui. Ves, Amors gauzenta?
- E no i taing mais, Amors genta;
- que s’amava cel que retrais
- so don me nais aquest esglais
- no·il faria enog ni fais.
- Que — si·m sal Dieus! — non aic anc,
- que mos cors m’o amonesta,
- sor, cozina, ni parenta
- s’amar volc de guiza genta
- c’anc de mi s’i gardes ni·s tais;
- qu’ie·n valria·ls Turcs part Roais
- d’amar, se lor n’era en ais.
- E, dompna, car tant m’estanc?
- Qu’eu no·us veg, per als non resta
- mais tem — c’aisso·m n’espaventa —
- c’a vos fos dans, dompna genta.
- Mas mandatz mi per plans essais,
- per tal cobrir sol sapcha·l cais!
- Qu’eu irai lai de grant eslais.
- Qu’ie·n pert la color e·l sanc
- tal talent ai que·m desvesta
- c’ab vos fos ses vestimenta
- aissi com etz la plus genta;
- que tan grans voluntatz m’en nais
- qu’en un jorn — tan ben c’om no·m pais —
- en pert so que d’un mes engrais.
- Dompna, renovell nostre jais
- si·us platz; que viu, si be·m fas gais,
- ab manz durs doloiros pantais.
- Joglar, vos avetz pro oimais,
- et eu planc e sospir et ais.