BdT 293.20 — Ad un estrun

«Ad un estrun» de Marcabru (BdT 293.20): text complet, 42 versos amb anotació sintàctica i bibliografia de referència.

Marcabru — BdT 293.20

  1. Ad un estrun
  2. vei, Marcabrun,
  3. qe·l comjat voletz demandar:
  4. de mal partir
  5. non ai cossir,
  6. tant sabetz mesura esgardar.
  7. Ja non creiretz
  8. d’aquesta vetz
  9. cels qe nos volrian mesclar:
  10. no·t teing per mois
  11. si non conois
  12. cals te vol ja far folleiar.
  13. Grans er tos sens
  14. si ren sai prens
  15. per nuilla paor de chantar
  16. en auta votz
  17. que ruich e clotz
  18. e non grazilla naut ni clar.
  19. S’agues aver
  20. e mon poder,
  21. garnitz vos fora del donar,
  22. e car non l’ai,
  23. prendetz balai
  24. que no·n podetz ren als portar.
  25. Petitz enfans
  26. m’as trobatz tans
  27. qe l’uns no.n pot l’autre levar:
  28. sil m’an escos
  29. – fe qe dei vos –
  30. tot, cant que solia gabar.
  31. De gran folles
  32. t’es entremes,
  33. cum fez lo moutos de lairar,
  34. qan sai de Bles
  35. a mi vengues
  36. per negun aver conqistar.
  37. Reconogut
  38. t’ai, Pan-Perdut,
  39. e cuiavas ton nom celar:
  40. qan tornaretz
  41. segurs seretz
  42. de seignor et ieu de joglar.