BdT 29.2 — Anc ieu non l'ac, mas ella m'ac
«Anc ieu non l'ac, mas ella m'ac» de Arnaut Daniel (BdT 29.2): text complet, 70 versos amb anotació sintàctica i bibliografia de referència.
Arnaut Daniel — BdT 29.2
- Anc ieu non l'ac, mas ella m'ac
- trastot en son poder amors
- e fai·m irat-let savi-fol
- com selui qu'en ren no·s torna,
- c'om no·s defen qui ben ama,
- c'amors comanda
- c'om la serv'e la blanda,
- per qu'eu n'aten
- sofren
- bona partida
- cant m'er escarida.
- Ie·n dic pauc qu'ins el cor m'esta;
- estar mi fai temen paors
- la lenga, mas lo cor no: vol
- so don dolen se soiorna,
- gen langis mas non s'en clama,
- qu'en tant a randa
- com mars te[n e] garanda
- non a tan gen
- prezen
- con la chausida
- qu'eu ei encobida.
- Tan sai son pretz fin e serta
- per qu'ieu no·m puosc virar aillors:
- per so fas eu; que·l cors m'en dol,
- <ni> can sols clau ni s'aiorna
- ieu non aus dir que m'aflama;
- lo cors m'abranda
- e·l ueil n'an lor liuranda,
- car solamen
- vezen
- m'stai aizida:
- ve·us que·m ten a vida.
- Fols es qui per parlar en va
- quer com sos iois sia dolors:
- que lausengiers, cui Deus afol,
- non auges lengat'adorna!
- l'us conseilla, l'autre brama,
- per que·s desmanda
- amors tals, fora, granda:
- mas ie·m defen
- feingen
- de lor bruida
- et am ses faillida,
- pero iauzen mi ten e sa-
- -n'ab un plazer de que m'a sors,
- mas mi no passera ia·l col
- per paor qu'il me fos morna,
- qu'enquera·m sint de la flama
- d'amor, que·m manda
- que mon cor no espanda:
- si fatz temen
- soven,
- puois vei per crida
- mant'amor delida.
- Mant bon chantar levet e pla
- n'agr'ieu plus fag si·m fes secors
- cil que <e·>m da ioi e·l me tol,
- qu'er soi letz, er m'o trastorna,
- que a son vol me liama:
- ren no·l demanda
- mos cors ni no·l fai ganda,
- anz franchamen
- li·m ren,
- doncs si m'oblida
- merces er perida.
- Meilz-de-be-ren,
- si·t pren,
- chanzon grazida,
- c'Arnautz non oblida.