BdT 29.11 — Lancant son passat li giure
«Lancant son passat li giure» de Arnaut Daniel (BdT 29.11): text complet, 52 versos amb anotació sintàctica i bibliografia de referència.
Arnaut Daniel — BdT 29.11
- Lancant son passat li giure
- e no·i remman puois ni comba
- et el verdier la flors trembla
- sus en l'antrecim on poma,
- <e> la flors e·l chant e·ill cler quil
- ab la sazon doucha e coincha
- m'enseignon c'ab ioi m'aponga,
- chai el tems intrant abril.
- Ben greu trob'hom ioi desliure,
- c'a tanta part volv en comba
- falsa amors, que no s'asembla
- lai on leieutaz asoma:
- qu'eu non trob ges doas en mil
- senz falsa paraula longa,
- e puois c'a travers non ponga
- e non torn sa chardat vil.
- Tuit li plus savi^en vaut iure
- senz moilol e senz retomba;
- cui il ginoset esclemb<l'>a
- la crin que·ill pent a la coma
- e plus pres li bruit de l'ausil
- on plus gentet s'en deslonga,
- e·l folz cre meilz d'una monga
- qu<e> a simple cor gentil.
- Senz fals'amor cuidei viure,
- mas ben vei c'un dat mi plomba
- cant eu meilz vei qu'il m'o embla,
- car tuit li legat de Roma
- no son ges de sen tan sotil
- que, s'adevi sa menzogna
- que tant soaument caloigna,
- m'en puosc'om falsar un fil.
- Qui amor sec, per tal·s liure:
- so cuc teigna per columba;
- se·il o di ni ver li sembla
- faza·il plan del Puoi de Doma;
- cant d'el plus brueb es, tan s'apil;
- si co·l proverbis s'aconga,
- si·l trai l'ueill, sol puois lo·li onga,
- sufre e segua ab cor humil.
- Ben conosc senz art d'escriure
- qui plan'o qui es de lomba,
- qu'eu sai drut que si asembla
- don blasm'es leis, el col groma:
- qu'eu n'ai ia perdut ric cortil
- car non voill iais ab vergonga
- ni·l blasmes ab l'onor ionga,
- per qu'eu loin son segnoril.
- Bertran, no cre de chai lo Nil
- mais tant de fin ioi m'aponga
- tro ai on lo soleiz planga
- [.....................] plovil.