BdT 262.7 — Qui no sap esser chantaire

«Qui no sap esser chantaire» de Jaufre Rudel (BdT 262.7): text complet, 45 versos amb anotació sintàctica i bibliografia de referència.

Jaufre Rudel — BdT 262.7

1. Qui no sap esser chantaire
2. braire
3. deu quant aug lo ver sonar
4. clar                      
5. e [qant] son per tot mesclat
6. prat                      
7. e·l rozal del mati s’espan
8. blan                      
9. sobre l’erba josta·l sauza.
10. Non aus semblan ni vejaire 
11. faire                      
12. q’eu l’am, ni l’aus desamar
13. ar                         
14. q’en amor son drut mirat   
15. fat                        
16. e·il fals amador ab engan  
17. van                        
18. cui amor engann’ e bauza.  
19. Non es reis ni emperaire   
20. gaire                      
21. qe l’ause·l mantel drechar 
22. var,                       
23. ni far q’agues acatat      
24. grat.                      
25. Ric me fai la noig en somnian,
26. tan                           
27. m’es vis q’en mos bratz l’enclauza.
28. Lai n’irai el sieu repaire,
29. laire,                    
30. em peril qom de passar    
31. mar;                      
32. si de mi no·il pren pitat,
33. bat                       
34. fer freg. Las! Tan la vau pregan
35. qan                             
36. ni ja ren de leis no m’en jauza.
37. Si no·m vol amar m’amia,  
38. dia,                      
39. pos eu l’am, s’il m’amara 
40. ja:                       
41. q’eu sui al seu mandamen, 
42. gen                       
43. li serai, si·m vol retener, 
44. ver                         
45. li dirai q’autres i menta.