BdT 262.6 — Quan lo rossinhols el foillos
«Quan lo rossinhols el foillos» de Jaufre Rudel (BdT 262.6): text complet, 42 versos amb anotació sintàctica i bibliografia de referència.
Jaufre Rudel — BdT 262.6
- Quan lo rossinhols el foillos
- dona d'amor e·n quier e·n pren,
- e mou son chan jauzens joios
- e remira sa par soven,
- e·l riu son clar e·l prat son gen,
- pel novel deport que reingna,
- mi ven al cor grans jois jazer.
- D’aquest’amor son cochos
- que, quant eu vauc vas leis corren,
- vejaire m’es qu’a reusos
- m’en torn e qu’ela m’an fugen.
- E mos cavals i cor tan len,
- greu er c’uimais i ateingna
- s’Amors no la·m fa remaner.
- De tal domna sui cobeitos,
- a cui non aus dir mon talen;
- ans, quant remire sas faisos,
- totz lo cors m’en vai esperden.
- E aurai ja tan d’ardimen
- que l’aus dire per sieu mi teingna,
- pois d’als non ll’aus merce querrer?
- A! com son siei dit amoros
- e siei fait son fin e valen:
- qu’anc non nasquet sai entre nos
- neguna c’aia cor tan gen;
- graille es, fresc’ab cors plazen,
- e non cre genser s’enseingna,,
- ni anc homs non la poc vezer.
- Amors, alegre·m part de vos
- per so car vau mon mieillz queren;
- e son d’aitan aventuros
- qu’enquar n’aurai mon cor jauzen:
- la merce de mon Bon Guiren,
- que·m vol e m’apel’ e·m deigna
- e m’a tornat en bon esper.
- E qi sai reman delechos
- e Dieu non sec en Belleen,
- no sai com sia ja mais pro
- ni cum ja venh’a guerimen;
- qu’ieu crei e sai, mon escïen,
- que sel cui Jesus ensenha
- segu’ escola pot tener.