BdT 183.3 — Companho, farai un vers [qu’er] covin…
«Companho, farai un vers [qu’er] covinen» de Guglielmo IX (BdT 183.3): text complet, 27 versos amb anotació sintàctica i bibliografia de referència.
Guglielmo IX — BdT 183.3
- Companho, farai un vers [qu’er] covinen
- et aura·i mais de foudatz no·i a de sen
- et er totz mesclatz d’amor e de joi e de joven.
- E tenhatz lo per vilan, qui no l’enten,
- qu’ins en son cor voluntiers [res] no l’apren:
- greu partir si fai d’amor qui la trob’a son talen.
- Dos cavals ai a ma sselha, ben e gen;
- bon son ez ardit per armas e valen;
- ma no·ls puesc tener amdos, que l’uns l’autre non consen.
- Si·ls pogues adomesgar a mon talen
- ja no volgr’aillors mudar mon garnimen,
- que meils for’encavalguatz de nuill hom e[n mon] viven.
- Launs fo dels montanhiers lo plus corren,
- mas aitan fer’estranhez’ha longuamen
- ez es tan fers e salvatges, que del bailar si defen.
- L’autre fo noiritz sa jos, pres Cofolen;
- ez anc no·n vis belazor, mon essien:
- aquest non er ja camjatz, ni per aur ni per argen.
- Qu’ie·l donei a son senhor poilli paisen,
- pero si·m retinc ieu tan de covinen
- que, s’il lo tenia un an, ieu lo tengues mais de cen.
- Cavalier, datz mi conseill d’un pensamen:
- anc mais no fui eissaratz de cauzimen:
- re no sai ab cal me tenha, de N’Agnes o de N’Arsen.
- De Gimel ai lo castel e·l mandamen
- e per Niol fauc ergueill a tota gen:
- c’ambedui me son jurat e plevit per sagramen.